CENTRE D'ESTUDIS GASTRONÒMICS

Menorca 

CEG Cap amunt

 

 

 

Us proposo un exercici molt divertit i revel.lador: prendre una recepta de cuina sense coneixer la seva procedència i intentar deduïr-ne l’autor, l’època o el país de procedència.Un exemple: treure les espines d’unes sardines i farcir-les amb una picada de comí, menta, nous, mel, grans de pebre i poliol. Embolicar-les amb paper d’alumini i coure-les al vapor. Amanir-les amb oli d’oliva i vi dolç reduït. Cuina moderna? No, cuina romana. He fet una mica de trampa: el paper d’alumini era papir i hi falta un ingredient delator (l’àl.lec, sediment del famós gàrum). No és pertant una recepta d’autor ni d’una novetat editorial, si no que la seva publicació té 2000 anys. Està inclosa al llibre d’Apici  De Re coquinaria. Resulta impactant la modernitat o perfecta adaptació als gustos actuals de moltes de les receptes o combinacions d’ingredients, com peix amb salsa de codonys, truita de pètals de rosa o pernil amb figues per citar-ne algunes. Prendrem amb més detall una altra recepta que podem disfrutar perfectament avui dia i ens pot transportar a un banquet romà: un garrí rostit amb coriandre.Primer ens caldrà aturar-nos en l’ingredient clau:el gàrum. Tot i que moltes vegades es serveix com a tal una pasta d’anxoves salades,olives negres i oli d’oliva , en l’època romana s’aconseguia del suc de la maceració de peixos com tonyina o verat en sal i herbes. Era un ingredient gairebé imprescindible, ja que en el fons consistia en la forma de salar les preparacions. Avui dia s’utilitza una preparació similar al Vietnam anomenat nuoc nam. Probablement, l’evolució del gàrum ha donat la tapenade provençal, el melet o la pasta esmentada abans d’arrels ben empordaneses. Qualsevol d’aquestes preparacions ens serviria per recrear la cuina romana, però si volem ser una mica integristes, l’únic que s’hi pot assemblar és el suc d’un pot d’anxoves en salmorra artesanals.Pot semblar una mica fastigós, però en realitat és un excel.lent potenciador del gust apte per molts productes (carns, peixos, cargols). Així doncs, rostirem el garrí al forn i prepararem la morterada: coriandre fresc amb generositat, anet, orenga i pebre negre. Això ho barrejarem amb mel (preferentment de romaní), un bon raig de vi negre que prèviament haurem cuit una mica, el gàrum, un raig d’oli d’oliva de qualitat i vinagre de vi negre. Ben desfeta la picada, la posarem sobre el rostit.Per sobre també hi posarem panses de corint, pinyons i ceba tallada ben petita. Presentarem el garrí així mateix tenint en compte que el gust millora moltíssim si ens vestim amb túnica i ens posem al cap una corona de llorer.

 
CUINANT IDEES

Copyrighted.com Registered & Protected 
XGJM-IW5N-OF1I-IWI0

QUI SOM? ON ANEM? D'ON VENIM?

Coverbos culinaris, articles comestibles i gastrogregueries

                 

  POST - EATS

La Torre de Babel

CANVI IDIOMA/   CAMBIO IDIOMA/  CHANGE LANGUAGE/ 

 CHANGER LA LANGUE/   CAMBIARE LINGUA/  SPRACHE ÄNDERN

изменить язык/   Změna jazyka/   CAMBIAR LA LENGA

 

CEG Cap amunt CUINA DE LA MAFIA CUINA SERBIO-CROATA CUINA DE XINA CUINA ROMANA CUINA PPOLITICAMENT CORRECTA CUINA POP CUINA KOSHER CUINA MEDIEVAL CUINA HINDU CUINA H.JOSEPH BOVE CUINA GREGA CUINA DIGNE CUINA FARNULLES CUINA GALEGA CUINA EL QUIJOTE CUINA DEL LUSTRE CUINA DEL LIBAN CUINA DIETETICA CUINA DEL SENEGAL CUINA DEL JAPO CUINA DE TURQUIA CUINA DE SRI LANKA CUINA DE SHAKESPEARE CUINA DE LEONARDO DA VINCI CUINA DE L'AMOR CUINA DE HITCHCOCK CUINA DE POSTGUERRA CATALAN COOKING CUINA AFRODISIACA CUINA ART COMESTIBLE CUINA"COMO AGUA PARA CHOCOLATE" CUINA CUBANA CUINA DE CASABLANCA